martes, 1 de mayo de 2018

La araña trabaja incansablemente



Pero unid@s tenemos la fuerza para escapar de su trampa mortal y tejer un futuro donde la justicia, la política, la tolerancia, el respeto, la libertad, el progreso y el bienestar sean una realidad y no un espejismo.

Feliz día 😊


21 comentarios:

  1. Una auténtica utopía.
    Ojalá llegue a haber un futuro así, Manel.

    Son tan delicadas y a la vez tan fuertes esas telas de araña.

    Un beso.

    ResponderEliminar
  2. Me encanta. Mira que curioso: http://zonaj.net/noticia/1054/16/efectos-drogas-sobre-telaranas/

    Ojalá Manel. Besitos

    ResponderEliminar
  3. Ella teje y lo nuestro será siempre un destejer continuo y azaroso para evitar la trampa mortal. Buen trabajo fotográfico Manel. Abrazo

    ResponderEliminar
  4. Una vez atrapado es difícil escapar, quizá unidos... pero la unión es más difícil todavía.
    Buen trabajo Manel, buenos contrastes.
    Un abrazo

    ResponderEliminar
  5. M'agradaria molt que fos així, però em sembla que estem massa atrapats!
    La foto es immensa!
    Una abraçada Manel

    ResponderEliminar
  6. Ojalá quede aún esperanza...

    Un beso.

    ResponderEliminar
  7. No creo que lo vea ya pero ojalá que así sea.

    La foto es un 10.

    Saludos.

    ResponderEliminar
  8. Una composición perfecta, con un fondo potente acorde con el dramatismo que desprende la araña y sus argucias. Tienes razón Manel: la unión hace la fuerza.
    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  9. Ojalá sea como dices Manel.
    La foto es maravillosa.

    Un abrazo grande.

    ResponderEliminar
  10. Sí, Manel, unidos y no rendirnos.
    Una foto espectacular.

    Un beso y feliz semana.

    ResponderEliminar
  11. Muy alto lo fias Manel. La foto es muy buena con una composición y nitidez excelente y un buen fondo.
    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  12. Ese fondo azul para la foto le da un toque macabro que me encanta. No es fácil fotografiar las telas de araña y tu lo has hecho magníficamente. Un abrazo.

    ResponderEliminar
  13. Quan ensopego amb alguna admiro aquesta obra d'enginyeria perfecta, però aviat penso quina és la seva missió: procurar, només, la supervivència de qui la construeix. I si la seva energia va de baixa, fins i tot, l'aranya se la cruspeix per a poder recuperar les forces. La fagocita.

    Crec que tothom compartim el teu desig, però perquè això succeeixi hem d'acceptar que darrere la retòrica de promeses electorals només hi ha buidor, deixar de creure en la justícia (que és el més perillós que ens pot passar) i amb els darrers esdeveniments de qui l'empra o interpreta d'acord la seva conveniència, la temptació a no combregar amb la que tenim és molt llaminera i, per fi, acceptar que la paraula democràcia té tantes accepcions com persones la nomenem i que no només significa drets, sinó també deures. I tot això no faria trontollar la nostra supervivència o malmetria la xarxa que assegura la nostra supervivència? I en un atac d'escepticisme intens, pel que observo, tresor, no sé si, encara, estem preparats per a deixar de creure, fins i tot, en el que sabem que no és veritat.

    Però sí que em retorna l'esperança i la confiança saber que els canvis han de ser de forma individual: som el que pensem i sentim; així actuem. Que la revolució comença per un mateix i no esperar sinó provocar, amb cada pensament i sentiment, un efecte papallona. Potser només en el nostre àmbit més proper i petit. Voletejar harmoniosament i sorollosament les nostres ales i que aquestes cridin i encomanin unes altres que amb el seu propi aleteig desitgin volar, plegades, cap a un món diferent i possible.

    La foto és fantàstica, un joc de llum i tenebres que reflecteix, amb exactitud i precisió el moment que vivim, Manel.

    Besets flus, flus, flus ;-)

    ResponderEliminar
  14. Me uno a tu deseo.
    Ojalá...está complicado...

    Buena semana,Manel!
    Besos.
    Vaya fotón!

    ResponderEliminar
  15. Qui sap, potser algun dia si que podrem trencar aquesta teranyina. La foto es brutal!!!
    Una abraçada, Manel.

    ResponderEliminar
  16. Gracias por vuestro apoyo y tiempo :))

    No permitamos que impongan su ley, un futuro mejor es posible si nos levantamos y alzamos nuestras voces.

    Besos y abrazos.

    ResponderEliminar
  17. Pois é... o problema é que as teias são quase hipnóticas no seu desenho elaborado e às vezes nem até nos podemos esquecer da armadilha que nos rodeia.
    Aquele rasgo de azul fez um fundo perfeito para a sedosa teia.

    ResponderEliminar